dijous, 30 de setembre de 2010

Videojocs adictius, una addicció sense drogues

Una companya nostre ens ha suggerit un vídeo en una de les nostres entrades, així que hem decidit fer-hi un cop d'ull i dedicar-hi una entrada en el nostre blog.

Quanta estona es recomenable que els nens dediquin als jocs o als xats? A partir de quantes hores es considera un abús? Es pot fer addictiu si no hi ha un control d'un adult? És tan perjudicial per als alumnes com per arribar al punt de crear addicció? És important ser conscient com a futurs mestres de tots aquests problemes d'addicció sense drogues? Totes aquestes preguntes i més, les podem resoldre veient aquest interessant vídeo. 


video

Abans de començar, cal saber algunes dades:
- Entre un 6 i un 20% de la població fa un ús excessiu dels xats.
- Més de 3 hores seguides xatejant, jugant a una consola o bé jugant a un videojoc de la xarxa, es considera un abús.
- La guia "Qui posa les regles del joc?" ajuda a prevenir aquest abús.
- Les consoles han estat el producte estrella del Nadal del 2009.

Un cop ja sabem tot això, comencem des del principi del problema, a saber quins són els símptomes de dependència per a poder detectar l'abús.
Les persones que estan enganxades:
  • Tenen la necessitat de connectar-se a totes hores encara que ningú els hi parli.
  • Senten la necessitat de connectar-se cada vegada més, i més estona.
  • Amaga a la gent propera com familiars i amics la importància que té per a ells l'internet.
Per poder-se desenganxar cal fer un tractament psicològic de dos anys. El més important és reduir les hores d'ús de l'ordinador i buscar altres alternatives per passar el temps. Els casos d'abús, cada vegada van en augment, per això cal aprendre a conviure amb la tecnologia i treure'n profit sense deixar de banda els riscs que pot suposar fer-ne un abús.
A banda del xat, l'ús dels videojocs és un altre dels perills que poden provocar una adicció. Per això es fan tallers en els que pares i fills aprenen a conviure amb les consoles. 
En aquest vídeo es pot veure les conseqüències d'una addicció als videojocs en xarxa i com han canviat les vides d'aquestes persones addictes. És impressionant veure quanta estona es passen davant de l'ordinador i com viuen, el punt on pot arribar aquesta addicció. Ens ha sobtat molt el comentari d'un noi que diu que s'ha passat dos mesos sense dutxar-se per culpa de la forta dependència que tenia amb els videojocs.

Cal dir per tant, que s'ha d'anar amb molt de compte amb aquestes addiccions, que encara que no hi hagin drogues pel mig poden ser igual de perilloses que les altres. Hem de tenir present que és important que a l'escola parlem de tot això.




Alicia Abril, Silvia Caballé, Anna Chamorro i Carla Dabau.

dimecres, 29 de setembre de 2010

Tipologia i efectes

No tots els videojocs són iguals, varien segons la base o plataforma del joc i la temàtica. Es poden considerar videojocs des d'una consola com pot ser la Wii, la Play Station, la PSP  com un joc d'ordinador o telèfon mòbil. La temàtica dels videojocs també és molt variada, poden ser històrics, de fantasia, esportius,...  Els videojocs es poden classificar segons la seva temàtica:

  • Jocs de simulació: són aquells que permeten intervenir en la seva evolució, construint espais i elements de joc.
  • Jocs d'estratègia: aquests es caracteritzen perquè s'intenta aconseguir l'objectiu del joc mitjançant una bona gestió i combinació de recursos.
  • Jocs d'acció: són aquells en els quals el jugador realitza accions de manera repetitiva i la seva dificultat cada vegada és major.
  • Jocs esportius o de conducció d'un vehicle: recreen virtualment aquestes activitats amb accions i paisatges molt fidels a la realitat.

Però segons la temàtica del joc, les habilitats que es treballen en el jugador també són diferents. L'atenció i l'observació són bastant comuns, així com l'organització espacial i temporal. Depenent de cada videojoc, les habilitats que es treballen són en major o menor mesura les següents:

  • La precisió, la memòria, la creativitat i el raonament estratègic o lògic.
  • La transmissió de continguts i valors.
  • L'adquisició d'habilitats relacionades amb el món digital: més destresa i seguretat.
  • Desenvolupar activitats com la superació o l'autoestima.
  • Aprendre a compartir amb els companys.
  • Implicar-se, prendre decisions i executar accions.
  • Potenciar habilitats psicomotrius.
  • Adquirir nous coneixements.
  • Aprendre a dominar-se i autocontrolar-se.
  • Treballar la fantasia.
  • Afavorir la coordinació entre les mans i la vista.

Tot i això, s'ha de tenir en compte els efectes positius i negatius dels videojocs, és responsabilitat dels adults seleccionar els videojocs per als menors, establir els moments oportuns per a jugar-hi i si es pot, jugar amb la família. És necessària aquesta col·laboració dels pares o tutors ja que els continguts que hi han en el mercat són diversos. No només s'han de tenir en compte si els jocs són educatius o no, sinó també l'estona que els nens/nenes passen jugant al videojoc, l’adició que aquests poden provocar-li al jugador si no hi ha un equilibri amb les altres activitats.



Com a conclusió, els videojocs són eines educatives si se’n fa un bon ús i si els responsables dels usuaris en tenen un control.

Silvia Caballé Serrano

dissabte, 25 de setembre de 2010

Videojocs educatius

L'any 2007, els vint-i-set països de la Unió Europea es van proposar establir un control sobre els videojocs per evitar que el que s'anomena "una proliferació de videojocs violents" arribes a les mans dels menors que els fan servir. La iniciativa pretenia controlar a través de la llei determinats continguts d'una indústria que ja fa anys que s'autoregula a través d'un codi, el PEGI, que informa a la caixa de cada videojoc sobre els seus continguts.

El que semblava ignorar l’UE, era que no es podia parlar de "proliferació de videojocs violents" quan només un 2% dels distribuïts a l'Estat espanyol són per a majors de 18 anys. I no només això, sinó que des de feia un temps el que prolifera eren els videojocs educatius, en un esforç de les companyies per crear videojocs interessants que agradessin i interessessin tant als fills com als pares.

En contra del que es creia feia anys, avui sabem que els videojocs fan els joves més sociables i fomenten el desenvolupament d’habilitats directives i la autosuperació, cosa que demostra que és possible educar i entretenir. De fet, ja hi ha escoles on els mestres s'han atrevit a utilitzar videojocs com Age Of Empires per ensenyar història, l'English Training per estudiar idiomes o Los Sims per estudiar relacions socials.

Amb un videojoc es pot aprendre més coses de les que ens imaginem. No només transmeten coneixements que podem aplicar a la vida real, sinó que plantegen problemes morals, tenen una mirada crítica davant el món i tenen consciència social davant conflictes d'arreu del món. En els últims temps els videojocs han fet un esforç per apropar-se a la realitat de les empreses i avui dia també podem trobar videojocs centrats en una professió, com la d'advocat (Phoenix Wright), la medicina (Trauma Center), la gastronomia (Cooking Mama) o la musical (Guitar Hero).

Les empreses de videojocs no només estan d'acord que la UE vulgui fer una llei per regular la seva indústria, sinó que n'estarien encantats. Una legislació acabaria per sempre més amb l'eterna polèmica dels videojocs violents i ajudaria als pares a perdre la por  a topar amb aquell 2% cada vegada que entren en una botiga de videojocs.

Anna Chamorro Prat

dimarts, 21 de setembre de 2010

Grup 3A. Videojocs i Educació


Els continguts que es visualitzaran en aquest blog permetran veure les noves tecnologies aplicades a l’actualitat de l’Educació Infantil. El nostre objectiu és publicar una entrada de grup cada dos setmanes i una entrada individual d’un dels membres del grup on aquest variarà cada setmana.
En el nostre blog, tal i com es pot apreciar en el títol, ens dedicarem a cercar videojocs educatius i d’altres que es puguin relacionar amb l’educació. Buscarem diferents articles en què es parli dels jocs d’ordinador, així com altres aparells, com poden ser la WII, la Play Station, la PSP...

Silvia Caballé, Alicia Abril, Anna Chamorro i Carla Dabau.