Tipologia i efectes

No tots els videojocs són iguals, varien segons la base o plataforma del joc i la temàtica. Es poden considerar videojocs des d'una consola com pot ser la Wii, la Play Station, la PSP  com un joc d'ordinador o telèfon mòbil. La temàtica dels videojocs també és molt variada, poden ser històrics, de fantasia, esportius,...  Els videojocs es poden classificar segons la seva temàtica:

• Jocs de simulació: són aquells que permeten intervenir en la seva evolució, construint espais i elements de joc.
• Jocs d'estratègia: aquests es caracteritzen perquè s'intenta aconseguir l'objectiu del joc mitjançant una bona gestió i combinació de recursos.
• Jocs d'acció: són aquells en els quals el jugador realitza accions de manera repetitiva i la seva dificultat cada vegada és major.
• Jocs esportius o de conducció d'un vehicle: recreen virtualment aquestes activitats amb accions i paisatges molt fidels a la realitat.

Però segons la temàtica del joc, les habilitats que es treballen en el jugador també són diferents. L'atenció i l'observació són bastant comuns, així com l'organització espacial i temporal. Depenent de cada videojoc, les habilitats que es treballen són en major o menor mesura les següents:

• La precisió, la memòria, la creativitat i el raonament estratègic o lògic.
• La transmissió de continguts i valors.
• L'adquisició d'habilitats relacionades amb el món digital: més destresa i seguretat.
• Desenvolupar activitats com la superació o l'autoestima.
• Aprendre a compartir amb els companys.
• Implicar-se, prendre decisions i executar accions.
• Potenciar habilitats psicomotrius.
• Adquirir nous coneixements.
• Aprendre a dominar-se i autocontrolar-se.
• Treballar la fantasia.
• Afavorir la coordinació entre les mans i la vista.

Tot i això, s'ha de tenir en compte els efectes positius i negatius dels videojocs, és responsabilitat dels adults seleccionar els videojocs per als menors, establir els moments oportuns per a jugar-hi i si es pot, jugar amb la família. És necessària aquesta col·laboració dels pares o tutors ja que els continguts que hi han en el mercat són diversos. No només s'han de tenir en compte si els jocs són educatius o no, sinó també l'estona que els nens/nenes passen jugant al videojoc, l’adició que aquests poden provocar-li al jugador si no hi ha un equilibri amb les altres activitats.

Com a conclusió, els videojocs són eines educatives si se’n fa un bon ús i si els responsables dels usuaris en tenen un control.

Silvia Caballé Serrano