Videojocs educatius

L'any 2007, els vint-i-set països de la Unió Europea es van proposar establir un control sobre els videojocs per evitar que el que s'anomena "una proliferació de videojocs violents" arribes a les mans dels menors que els fan servir. La iniciativa pretenia controlar a través de la llei determinats continguts d'una indústria que ja fa anys que s'autoregula a través d'un codi, el PEGI, que informa a la caixa de cada videojoc sobre els seus continguts.

El que semblava ignorar l’UE, era que no es podia parlar de "proliferació de videojocs violents" quan només un 2% dels distribuïts a l'Estat espanyol són per a majors de 18 anys. I no només això, sinó que des de feia un temps el que prolifera eren els videojocs educatius, en un esforç de les companyies per crear videojocs interessants que agradessin i interessessin tant als fills com als pares.

En contra del que es creia feia anys, avui sabem que els videojocs fan els joves més sociables i fomenten el desenvolupament d’habilitats directives i la autosuperació, cosa que demostra que és possible educar i entretenir. De fet, ja hi ha escoles on els mestres s'han atrevit a utilitzar videojocs com Age Of Empires per ensenyar història, l'English Training per estudiar idiomes o Los Sims per estudiar relacions socials.

Amb un videojoc es pot aprendre més coses de les que ens imaginem. No només transmeten coneixements que podem aplicar a la vida real, sinó que plantegen problemes morals, tenen una mirada crítica davant el món i tenen consciència social davant conflictes d'arreu del món. En els últims temps els videojocs han fet un esforç per apropar-se a la realitat de les empreses i avui dia també podem trobar videojocs centrats en una professió, com la d'advocat (Phoenix Wright), la medicina (Trauma Center), la gastronomia (Cooking Mama) o la musical (Guitar Hero).

Les empreses de videojocs no només estan d'acord que la UE vulgui fer una llei per regular la seva indústria, sinó que n'estarien encantats. Una legislació acabaria per sempre més amb l'eterna polèmica dels videojocs violents i ajudaria als pares a perdre la por  a topar amb aquell 2% cada vegada que entren en una botiga de videojocs.

Anna Chamorro Prat