diumenge, 28 de novembre del 2010

Opinió d'un mestre sobre l'1x1

A continuació us publicarem una entrada que va fer un grup de la nostra classe al seu bloc.

"Les noves tecnologies a les aules han estat molt criticades, tot i que hi han professors que opinen que aquest es un suport molt útil per a mestres i alumnes. He trobat un bloc format per una professora de primària en el que explica que és una sort poder treballar amb connectivitat a Internet sempre que vols (si no falla, és clar), tenir a l'abast diferents continguts digitals i fer possible que els nens i nenes puguin ser actors del seu aprenentatge.

Aquesta pensa que  les coses són més fàcils del que en un principi semblen, que incorporar les TAC a la quotidianitat de l'aula no és complicat si ja treballes d'una determinada manera i que lluny del que molta gent pensa, treballar connectats tenint ordinadors a l'aula no implica estar el 100% davant d'una pantalla.Explica que aquests últims dies a classe de matemàtiques han treballat com fer una gràfica i per fer-la han utilitzat les següents eines TAC: Open Office Draw i suport tutorial al moodle, així com enllaços de l'edu365 i de genmagic per a treballar el concepte "gràfica".

Jo crec que amb això els alumnes el que han treballat a més a més de les matemàtiques és aprendre a aprendre, potser una de les coses que busca aquesta integració dels ordinadors a les aules."


Alicia Abril, Silvia Caballé, Anna Chamorro i Carla Dabau.

divendres, 26 de novembre del 2010

Per què utilizar videojocs a classe?

Els videojocs inclouen diversos beneficis pedagògics. Poden desenvolupar habilitats cognitives, espacials i motores, i millorar les habilitats en les TIC. Es poden ensenyar fets (coneixements, memorització i repetició), principis com la relació causa-efecte i la resolució de problemes complexes i augmentar així la creativitat o aportar exemples pràctics d’un concepte i regles que són difícils d’il·lustrar en el món real. Poden ser molt útils a l’hora de realitzar experiments perillosos a la vida real, com és l’ús de substàncies químiques tòxiques.
Tot i les característiques pedagògiques, no tots els jocs es dissenyen amb aquest objectiu, però tots inclouen qualitats pedagògiques per incitar i promoure les activitats cognitives dels estudiants. La finalitat dels videojocs és aprendre, memoritzar, col·laborar, explorar o aconseguir informació complementària per avançar. Jugant s’aprèn i un dels avantatges és la capacitat que tenen els estudiants per aprendre en un entorn estimulant, en el que poden fer errors i aprendre practicant. Aquest tipus d’entorns poden ser idonis per aquells alumnes més pragmàtics, que prefereixen experimentar que repetir mecànicament la informació. Aquesta experiència els permetrà una millor comprensió de conceptes que, per el contrari, poden considerar complicats o avorrits.
Els videojocs fomenten una col·laboració real entre usuaris i, a un cert nivell, és similar als entorns d’aprenentatge col·laboratiu o entorns de treball col·laboratiu, en els que els participants comparteixen informació i aprenen dels altres (els entorns de treball col·laboratiu assistits amb l’ordinador, per exemple).
Els videojocs de multi jugadors desenvolupen tant la competitivitat com la col·laboració, motivant als jugadors a unir-se formant equips (o clans) i competir contra altres equips. Per exemple, en els jocs de rol de multi jugador massius en línea (MMORPGs), els jugadors poden crear equips, compartir informació mitjançant la veu o el text i aprendre observant als altres jugadors. Els principiants poden aprendre dels seus companys i millorar les seves habilitats.
Els videojocs poden tenir un impacte emocional en els jugadors, poden millorar la seva autoestima (amb una supervisió adequada) i permetre’ls participar a activitats socials. Jugar pot tenir un efecte enaiguador per aquells participants que en un altre tipus d’activitat d’oci (veure pel·lícules, per exemple) senten una gran varietat d’emocions, però en un entorn segur i controlat. Les emocions amb els videojocs passen per l’alegria, l’empatia, l’enfado, la frustració o el triomf. Aquesta successió d’emocions fa que els jugadors es mantinguin immersos en el joc. Així mateix, alguns estudis han demostrat que les emocions permeten memoritzar processos, especialment si el contingut o el to emocional del material que s’ha d’aprendre corresponen amb les emocions de l’estudiant. Induir diverses emocions al jugador fa que els videojocs permetin recordar més intensament els fets i participar així en el procés cognitiu. Els videojocs poden millorar l’autoestima dels jugadors. Per això, l’èxit ha d’estar al seu abast, és a dir, hi ha d’haver una possibilitat de guanyar, assegurant-se de que la corba d’aprenentatge s’adapti a les seves habilitats i aportin comentaris sobre els seu progrés.

http://games.eun.org/upload/GIS_HANDBOOK_ES.pdf


Alicia Abril, Silvia Caballé, Anna Chamorro i Carla Dabau.

dijous, 25 de novembre del 2010

Great Migration


Hem escollit aquest joc perquè és interactiu per els nens i l’utilitzen alguns mestres per crear un ambient de sensibilització cara als animals per part dels nens.


Consisteix en què els animals han d'emmigrar, durant aquest recorregut els nens els haurán d'ajudar a sobreviure dels densos boscos, rius cabalosos, desolades planes i selves salvatges, mentre que a la vegada s'han d'ocupar dels problemes de la salut, els ambients impredictibles i el pur esgotament.


Hi ha quatre tipus de migracions:
  • La papallona Monarca
  • El salmó
  • La zebra
  • El cranc vermell

 
Si guanyen seguretat els nens aconsegueixen punts i prestigi. Han de seleccionar un líder ¡, recollir el ramat, envair als depredadors i curar les ferides de tots els animals. Aquest joc de defensa d’animals està basat en un event televisiu impressionant del canal de National Geographic. Aquest joc només es pot jugar a través de la pàgina web del National Geographic, és a dir en línia.









Alicia Abril, Silvia Caballé, Anna Chamorro i Carla Dabau.

divendres, 12 de novembre del 2010

VIDEOJOC EDUCATIU PER A NENS CECS: “EL CARACOL SERAFÍN”


 El caracol Serafín” és un videojoc didàctic multimèdia creat per la Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) dedicat especialment per a nens amb ceguesa o una deficiència visual.
Esta dedicat especialment a nens a partir de 3 anys, és a dir, per a nens de segon cicle d’educació infantil i primer cicle de primària.

L’objectiu d’aquest joc és oferir a l’alumnat d’aquestes primeres edats, especialment als nens amb alguna discapacitat visual, un joc d’ordenador accessible que els apropi de forma motivadors als primers aprenentatges amb l’ordinador i el teclat. Aquest programa consta d’un conte interactiu distribuït en quatre capítols i 17 divertides activitats que s’ajusten al desenvolupament evolutiu de cada alumne, la seva capacitat d’atenció, el seu coneixement de l’ordinador i el seu ritme d’aprenentatge amb les que els nens podran gaudir i aprendre. Està vist com un instrument inclusiu i integrador dins l’aula, dissenyat per reforsar alguns dels objectius del currículum d’educació infantil.

‘El caracol Serafín’ inclou informació auditiva i reforços verbals amb efectes sonors; utilitza veus naturals i expressions adequades per a nens, juga amb la claredat de les imatges, els contrast visuals, els colors i la disposició de la informació visual. Tot això respectant les normes d’accessibilitat tant per a nens cecs o deficients visualment com per als vidents.
 A més a més el joc està editat en diferents idiomes com castellà, català, euskera, galleg i angles, el que fa possible el refors de l’aprenentatge d’altres llengües.

M’ha semblat un tema interessant a tractat ja que molt poca gent coneix aquest tipus de recurs per a les persones amb alguna discapacitat. És un bona proposta per a oferir possibilitats pels nens amb aquest tipus de necessitats especials. Així entre tots afavorim la seva inclusió i acceptació per part dels altres.

Alicia Abril

dijous, 11 de novembre del 2010

Videojocs, el futur de l'educació?

El joc ha existit des de sempre, són molts els autors que sostenen que aquesta activitat no només és lúdica, sinó que serveix també en el desenvolupament i l'aprenentatge. Normalment amb el joc i quan juguem fèiem representacions del món, situacions reals o imaginàries en les quals ens submergim. Ens creiem semblar-nos als personatges que s'han convertit en models o herois ideals. Alhora que ens prepara per a la vida diària, el joc ens permet escapar de la realitat, encara que sigui només per un instant de la nostra vida, per això resulta tan atractiu.

A l'actualitat, ens veiem obligats a considerar les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies com nous mitjans per a facilitar l'activitat lúdica i intel·lectual. En aquest plànol, els videojocs han assumit un paper molt important en el temps lliure dels joves. Per tant, els pares consideren adequat fomentar aquesta nova forma d'activitat lúdica. Tal vegada podria ser positiu utilitzar els videojocs com un recurs educatiu a l'escola, sobre aquest tema avui Elpais.com publica un reportatge molt recomanable.  

Si volem integrar els videojocs dins l'escola, els seus continguts haurien de potenciar les relacions diverses amb persones i coses, veure'ns en la necessitat d'emmagatzemar informació, analitzar causes i efectes, resoldre diversos tipus de problemes, prendre decisions, utilitzar un vocabulari o codi adaptat, aprendre a controlar reaccions i impulsos, a expressar les nostres emocions i interpretar esdeveniments nous. El contingut hauria d'afavorir les idees i sentiments positius, desenvolupar destreses motrius i, finalment, ensenyar-nos a actuar d'acord amb les regles i normes que faciliten la interacció social. Amb tot això tal vegada podem evitar que aquesta nova forma de diversió generi estereotips sexistes, violència, irresponsabilitat i reprodueixi una determinada cultura, la del mascle.

Actualment plataformes com Nintendo estan començant a desenvolupar videojocs que respecten gran part de l'exposa't anteriorment.

Alicia Abril, Silvia Caballé, Anna Chamorro i Carla Dabau.

dijous, 4 de novembre del 2010

Les noves tecnologies a les aules

Segons informa un reportatge televisiu, el qual tracta sobre una xarxa de professors que millora la qualitat de l’educació mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació. Hi ha les següents tendències:
La tecnologia actual no només és una eina útil, sinó que també és vital per l’aprenentatge. Els professors, per exemple, han vist que una presentació en data o una classe virtual no és el mateix, i aquesta última permet apropar-se molt més al coneixement i impregnar a als alumnes amb tota aquesta informació essencial. Més de 400 docents van començar a portar a terme els primers passos per transformar-se en una xarxa de professors molt innovadors.
La pissarra i el guix són història per alguns professors. Aquests docents han canviat les populars eines tradicionals, i han vist, en la tecnologia, la oportunitat de fer mes entretinguts els seus continguts i apropar-se als seus alumnes.
Ells s’han posat en el paper d’alumnes i han aprés, per alguns, alguna cosa desconeguda anteriorment.  Ara, els professors preparen les classes virtualment i estan posats al dia de tots els portals educatius del moment, i preparen totes les seves classes utilitzant dimensions i recursos digitals.  Aquests docents creuen que hi ha avantatges de sobres per creure en les noves tecnologies.
He escollit aquests dos vídeos perquè els he trobat molt interessants i que penso que s'adeqüen al nostre tema.



Carla Dabau Padrosa