El primer pas per entendre com els videojocs poden transformar l’educació està canviant la perspectiva àmpliament compartida de que els jocs són diversió. Més que uns centenars de bilions de dòlars de l’industria, més que una joguina normal de nens i adults, més que una ruta d’alfabetització d’ordinador, els videojocs són importants perquè permet participar en nous móns, a les persones. Els videojocs permeten pensar, parlar i actuar normes no inaccessibles per als jugadors. Tenir 16 anys a Korea i jugar a la una lliga digital pot ser un bon mètode de finançament, un bon comerciant de materials especialitzats en aquest camp, comprar i vendre béns en parts diferents del món virtual i especular amb monedes internacionalment.
Aquests rics virtuals móns són jocs que marquen un context per aprendre. Dins d’aquests móns de joc, aprendre significa afrontar les paraules i els símbols separades de les paraules i símbols que van en primer lloc. Els estudiants poden obtenir experiència caminant a través de móns virtuals en massa més petita a la de la Terra. En els móns virtuals, aprendre a experimentar les realitats concretes que les paraules i els símbols que es descriuen a través de contextos múltiples, és la prioritat dels videojocs educatius actuals.
És cert que l’estereotip del jugador adolescent solitari davant una pantalla d’ordinador és una realitat exhaustivament social, però exemples com els multijugadors que juguen simultàniament en línia els permet socialitzar-se virtualment i participar en jocs amb economies pròpies, els seus sistemes polítics i les seves cultures.
L’estudi prudent mostra que la majoria de jocs (de jocs d’acció de consola a jocs d’estratègia d’ordinador) tenen una comunitat de joc dur.
Per concloure, nosaltres pensem que si es participa amb prudència als jocs educatius actuals, poden ser realment una ajuda complementària en l’educació i l’estudi a les aules.
Alicia Abril, Silvia Caballé, Anna Chamorro i Carla Dabau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada